dilluns, 10 de gener de 2011

llista 2010 segons Muzikalia



Els lectors d'aquesta web han votat els següents discs com als millors del 2010:

Internacional
1 Beach House - Teen Dream
2 The National - High Violet
3 LCD Soundsystem - This Is Happening
4 Sufjan Stevens - Age Of Adz
5 Arcade Fire - The Suburbs
6 Gorillaz - Plastic Beach
7 The Black Keys - Brothers
8 Two Door Cinema Club - Tourist History
9 Edwyn Collins - Loosing Sleep
10 Grinderman - Grinderman 2
11 Eels - Tomorrow Morning
12 Band Of Horses - Infinite Arms
13 The Drums - The Drums
14 The Divine Comedy - Bang Goes The Knighthood
15 Foals - Total Life Forever
16 Owen Pallett - Heartland
17 The Tallest Man On Earth - The Wild Hunt
18 Eli Paperboy Reed - Come And Get It
19 Jónsi - Go
20 The Black Angels - Phosphene Dream 


Al tercer lloc trobem el disc de Lcd Soundsystem. Potser siga l'últim de James Murphy amb aquest projecte, o aixó asegura ell. De segur que tornarem a sentir parlar d'ell ja siga amb altres projectes musicals o com a productor del seu segell DFA Records. De totes formes es una gran despedida com grans són els seus discs amb Lcd Soundsystem.




Nacional
1 Triángulo De Amor Bizarro - Año Santo
2 Julio De La Rosa - La Herida Universal
3 Los Planetas - Una Ópera Egipcia
4 Nacho Umbert Y La Compañía - Ay
5 Tachenko - Os Reís Porque Sois Jóvenes
6 Delorean - Subiza
7 Los Punsetes - Lp2
8 Standstill - Adelante Bonaparte
9 Bigott - This Is The Beginning Of A Beautiful Friendship
10 Tierra, Trágalos - De Klaus & Kinski
11 Joaquín Pascual - El Ritmo De Los Acontecimientos
12 El Hijo - Madrileña
13 María Rodés - Una Forma De Hablar
14 La Habitación Roja - Universal
15 Damien Lott - Damien Lott
16 Hola A Todo El Mundo - Hatem
17 Single - Monólogo Interior
18 Octubre - Todo Se Lo Lleva El Viento
19 Fred I Son - Diu Que No Sap Què
20 El Guincho - Pop Negro



Entre la llista nacional trobem el disc de Bigott, personatge al que tenim un especial apreci al Frikriteri. Un artista diferent que ens aporta bones sensacions disc darrere disc. Molt d'agrair en la música actual on pareix que ja quasi no apereixen bandes amb estil pròpi.



V.