divendres, 14 d’agost del 2009

High Fidelity to The Beta Band












Ja anava siguent hora de portar al blog un d'eixos grups fetixe que sempre acabes escoltant passe el temps que passe. Creadors d'una d'eixes cançons que sempre et poses amb els cascs ajustats i el volum de la música ben alt, una d'eixes cançons de pelicula que sempre et sorprén com la primera vegada que la vas escoltar. I es que els vaig coneixer a rel de la pelicula de Stephen Frears "High Fidelity", basada en la novela Nick Hornby.

Formats a Edinburgh al 1997, The Beta Band no van ser simplement un grup de música, eren un colectiu d'artistes que tant feien música com projeccions en directe o videoclips que ells mateixa s'encarregaven de dirigir, produir i protagonitzar.
Amb només 7 anys de vida, es van desbandar al 2004, pero ens van deixar 3 discs més "3 E.P.'s" amb personalitat pròpia. Una d'eixes obres, que en temps dels Animal Collective, cal reivindicar.

No va ser fins al 1998 quan van decidir juntar els 3 Ep's que tenien per a treurer al seu primer álbum "The 3 E.P.'s", d'on forma part Dry The Rain, la cançó inclosa a la banda sonora de la pelicula de Frears.



Sempre originals, sempre sorprenents i capaços de fer tot tipus de cançóns acompanyades dels seus pròpis videoclips . Tant es aixina, que els mateixos Oasis i Radiohead, per separat, van voler produir-los un disc.



Creacions com Assessment amb la seua visió de l'evolució humana, cal recordar Do the Evolution de Pearl Jam, o d'altres com Out-Side amb reminiscències al surrealisme i psicodelia de Super Furry Animals o Gorky's Zygotic Mincy demostren de lo que eren capaços. Comparacions estes últimes de les que ells renegaven al dir que lo seu no era la música comercial...




Lo seu no era lo comercial, lo seu era l'experimentació i la llibertat creativa, sempre amb pretensió de passar-ho bé i divertir-se.

The Beta Band ni el seu estil comediant de fer música han desaparegut del tot, alguns dels seus integrants continuen amb nova banda i noves cançóns desde al projecte anomenat The Aliens.

Visca la serie Beta!!!
V.

The Beta Band
The Aliens

dijous, 13 d’agost del 2009

Satellites

Primer decubriment a l'illa. Grup de Mallorca que vaig descobrir a Inca fent de teloners de "The Go Team" i de "El Columpio Asesino".

En directe sonen amb la mateixa força i estil que "Sonic Youth", i entre les bandes paraleles de les quals formen part els integrants del grup mallorquí trobem noms com "The Marzipan Man", "El prehome indefinit" o "Moreland".



Satellites
The Marzipan Man

V.

dimecres, 12 d’agost del 2009

Discos destacats Juliol/Agost 2009

Una llista dels discos que he escoltat per primera vegada estos dos últims mesos i m'han agradat:

- The Felice Brothers - Yonder Is The Clock (Team Love Records - 2009)
- Metric - Fantasies (Metric/Last Gang - 2009)
- Bombay Bicycle Club - I Had The Blues (Ume Imports - 2009)
- The Electric Cinema - The Electric Cinema (Sugarlow - 2007)
- The Boxer Rebellion - Union (Boxer Rebellion - 2009)
- Whipping Boy - Whipping Boy (Low Rent Records - 2000)
- The Staple Singers & Curtis Mayfield - Let's Do It Again (Spy - 1975)
- Silicone Soul - Silicone Soul (Soma - 2009)
- Cave - Psychic Psummer (Important - 2009)
- Islands - Return to the Sea (Equator - 2006)
- Boy Genius - Anchorage (Greenpop - 2008)
- Zita Swoon - A Band In A Box (SubPop - 2005)
- Palpitation - I'm Happy Now (Hide & Seek - 2008)
- Twiggy Frostbite - Through Fire (Despotz - 2009)
- Ganglians - Monster Head Room (Weird Forest, Woodsist, Captured Tracks - 2009)
- Project Komakino - The Struggle For Utopia (ARLOUR RECORDS - 2009)
- Julio de la Rosa - Las leyes del equilibrio (Everlasting Records - 2006)
- The Sunday Drivers - The End of Maiden Trip (Mushroom Pillow - 2009)
- The Vera Violets - The Vera Violets (Safranin Sound - 2009)
- The Pains Of Being Pure At Heart - The Pains Of Being Pure At Heart (Slumberland/Fortuna Pop - 2009)
- The Phenomenal Hand Clap Band - The Phenomenal Hand Clap Band (Friendly Fire/Tummy Touch - 2009)
- Hey Champ - Cold Dust Girl EP ( 1st & 15th - 2009)
- Jason Lytle - Yours Truly, The Commuter (ANTI - 2009)
- Julio De La Rosa - El Espectador (Everlasting Records - 2008)
- Television Personalities - My Dark Places (Domino - 2006)
- The Sea - Get It Back (Popup - 2009
- The Rumble Strips - Welcome To The Walk Alone (Allido/Island - 2009)
- The Lambrettas - Beat Boys In The Jet Age (Rocket - 1980)
- Mannequin Men - Lose Your Illusion Two (Flameshovel - 2009)
- Portugal. The Man - The Satanic Satanist (Equal Vision - 2009)
- YACHT - See Mystery Lights (DFA - 2009)
- Wolves in the Attic - Electronic Hearts (Mission Freak Records - 2008)
- The Warlocks - The Mirror Explodes (Tee Pee Records - 2009)
- Doll and The Kicks - Doll and The Kicks (Ells solets - 2009)
- Thee Oh Sees - Help (In The Red - 2209)

Fins setembre.
Aleee.
Jker.

The Warlocks - Standing Between The Lovers Of Hell - Live

Una pena que no tingua un bon so.
Començar el dia amb aquesta cançó de The Warlocks et posa les piles!!



MySpace
Jker.

dimarts, 11 d’agost del 2009

diumenge, 9 d’agost del 2009

Abbey Road




Este cap de setmana, al dissabte dia 8, es celebrà al 40 Aniversari d'una de les imatges més conegudes de la història del Pop. Es tracta de la foto de portada de l'últim disc gravat per The Beatles, -Abbey Road-.

Foto: Iain Macmillan

El disc es va publicar al 26 de Septembre de 1969, inclou cançons com "Come Together", o les dos aportacions de Harrison al disc, "Something" i "Here comes the Sun". Pero sobretot una de les meues cançons favorites del grup, "I want you, (She's so heavy)", juntament amb al "Hey Bulldog" del disc -Yellow Submarine- publicat al Gener del mateix any.

Pot ser una de les cançons més poc Beatelianes del grup, carregada de riffs de guitarra foscos i pesats, res a vorer amb els dos temes de pop melòdic que Harrison fa al disc. Al tema dura 7 minuts i 47 segons, el més extens de tota l'obra dels de Liverpool, i sense dubte un dels més curiosos e inquietants.

Aci teniu una molt bona versió en directe a càrrec de The Last Shadow Puppets.



El grup format per Alex Turner (Arctic Monkeys) i Miles Kane (The Rascals) ens va deixar un dels discs de l'any 2008, segons moltes llistes oficials i segons aquest blog, -The age of the understatement-.

Els Rascals també van traurer el seu primer disc l'any passat, i els Arctic Monkeys treuràn al pròxim 25 d'agost al que serà al seu tercer disc d'estudi -Humbug-.


The Beatles.

The Last Shadow Puppets.

The Rascals.
V.

divendres, 7 d’agost del 2009

Versioneando II




Seguim investigant versions curioses, en esta ocasió tenim al Sr. Chinarro fent una versió del "Qué puedo hacer?" de Los Planetas.

El mateix Chinarro ja ha versionat en alguna ocasió temes de The Cure, concretament "The figurehead". Tema que va ser inclós al doble Cd que al segell El Diablo va editar amb el nóm "Canciones de los Chicos Imaginarios. Tributo a The Cure". Al disc podem trobar a grups com Niños Mutantes atrevint-se amb "Boys don't cry", Jet Lag fent “Friday i´m in love”, Migala amb “Playsong” o Half Foot Outside amb “Why can´t i be you”.




Al Chinarro, Antonio Luque, porta desde al 92 treient discs. L'últim d'ells al passat 2008, "Ronroneando". No es que siga un artista al que haja seguit molt pero sempre m'ha paregut curiós com gent, que a priori no té res a vorer amb les teues afinitats musicals, fa versions d'altres grups que sí tens molt trillats.

Discografia del Sr Chinarro.

Versioneando I